Miro per la finestra, veig dos avis, sentats un al costat de l'altre. Veig l'amor amb el que ella li agafa la mà, a l'home amb el que ha recorregut el llarg camí de la vida. Veig la tendresa i la suavitat amb la que ell deixa un suau petò sobre els seus llavis, avans de xiuxiuejar-li alguna paraula plena d'amor a l'orella. Me'n vaig a dormir, i tanco els ulls desitjant que aquest sigui el meu futur...
Escrit per la noia a la que més estimo, Mireia :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario